La conta di Rank e di Fer
Ero scapà ansema da la goera di fransèis contra i tedesch , i Rank e i Fer ; ansema avio traversà ij Alp e an sema avio trovà cola bela valado rica d’eva e d’erba , ëd tòc an pian per sëmné ëd sel , an sema avo decidù ëd fërmesse , ëd costruisse la grangia , un a ‘l inissi e un , a la fin dla valada për parej ë pudijo giutesse se ero agredì e tnisìo la valada sota contròl .I Rank avio quatr fieuj e tre fije i Fer avio tre fije e tre fieuj , vnuit al temp che i fieuj a l’ an gòj ëd fesse ‘na famija . ël pare di Rank andasìa dal pare di Fer
e ij ciamava le fije për sò fieuj : ël pare di Fer però e penseù << Se ij don le fije a chiel a mi chi me goernrà poej ël bërre?. Chi an farà ël formagg , e ‘l butir ? >> e për parej aj je negava . Mach che la pi veja di Fer a sla antendìa con un di Rank e convincia le seuri a scapé da ca ; e as piavo an fieul a prun-a . Al di apress , pare di Fer andasìa a ciamé le fije an daré ma lor ai disìo che d’ nò ! Alora i fieuj di Fer as spetavo che le fije di Rank a fussejso an pastura : aj saotavo a col e i rapìo . Pare di Rank andasìa a dije che soe fije avio nen sernù da andé con lor ma për tuta rispòsta a vnisìa tocà via ëd brut . për parej la veja amicissia as dësblava tant che as dividìa anche la valada fin-a al bial era di Rank da dlà di Fer . Se un o l’ àutr a trovava na bërra da dsà a sla piava e sla tnisìa . tramentre le fije avio ëd masnà , mach che un di Rank che era restà sensa fomna aj la robava al frel e poej as scapava an sla montagna i Rank lo cercavo daspërtut ma lo trovavo pi .
Entant ël temp a passava , le famije a chërsìo , e i diventavo doi pais , oramai a savìo gnanca pi ël përchè dla division se nen mach da le conte di vèij . che pian pian ero fin-a cambià da la version original . A fòrsa de ste divis anche la lenga era cangià , e a fòrsa ëd mariesse tra frej e cusin , i Fer ero diventà tuti sòp e i Rank avio tuti ël gavass .
Soens ai Fer spario ëd bërre ma ai dasjo la colpa ai Rank , na matin , un di Fer mentre cujìa ij agian a trovava an mes le bussonà tre o quatr bërre sbufà e rusià , sbaruà tornava a ca e lo racontava al cap dal vilagi.
Pi o meno al stess temp un di Rank , mentre a cercava na bërra sparia an si brich a vëdija sponté n’ òm gròss e tut quatà ëd pèj come coi di crin
<< chi ëd ses >> aj ciamava ! -
>> Giano di Rank >> rëspondija mentre as avsinava
<< va via ! peuli pa esse an Rank ; ëd lass manch ël gavass >> ma l’ òm anvece as campava a còl al Rank e con i dent aj ciapava an t na gamba e lo sopatava come pèr s-cianchejla , chiel con la ronca da luv a lo colpìa vàire volte , fin-a a che l àutr a lo lassava andé . Poej chiel pian as rabastava fin-a a ca e lì lo contava aj paisan .
Al di apress : al cap dël vilagi di Fer ansema a sòi tre fieuj a traversava ël bial e pen-a ancontrava ëd gent e ciamava ëd parlè con al cap di Rank : dòp an moment ëd tëmma Batoir : al cap dël vilagi aj fasìa compagné a la bënna, lì era ël pòst an té as riunìo ij ansian për pié ëd decision . Dòp tanti ani ëd separassion a fasìo fin-a fatiga a capisse . Fer a spiegava la stòria dle bërre trovà an sla montagna . Ma ij ansian ero difident e pensavo a càiche ambreuj e tacavo a discute se creje o pa , quand ariveu ël Maj e ij arcordava lònt che a ij era capitaje quai di prima a so frel : alora Batoir piava la paròla >> gent di Rank , savoma pà lònt che sia vèr e còs nen , tre di nòsti compagnran tre Fer an sla montagna a vëdde : poej decidroma , l’ òm vist da tò frel era pa ne sòp ne con ël gavass ,
<< dòp an moment ëd silensi un ëd ij ansian a disìa
<< e sia për parej .>>.
I tre fieuj ca dijo i Bròca e tre fieuj di Rank as preparavo për la partensa , l’ pare di Bròca restava a la bënna a parlé e cerché ëd fé n’acòrdi tra le part .
I ses a s -en caminavo vers la mira an té era stajt vist l’ òm quatà da ij pèj ëd crin , quasi a la mira doa era stàite trovà le bërre sbranà , caminavo tut al dì ma gnanca n’ anima as mostava , ero tuti armà ëd ronche da luv ëd coreje , le ronche da luv ero ëd baston ëd verna stagionà con a la sima anfilà ant ten taj dal baston , na lama ëd fer , longa tre branche a la tnisìo pendùa a la sentura , la coreja era na strissia ëd coram longa ses branche piegà an mess , tnisend ij cavion an man as butava na pera gròssa ‘me d n’ euv . poej fassandla giré, ëd pijave la mira e al moment giust lassave andé an cavion ; la pera a partìa e se avie pià la mira dabin andasìa a ciapé la mira. aj era còi come ël Bròca cit , che ero bon a ciapé an passaròt a sinquanta pass.
Antant vnisìa neuit e al grup decidìa ëd fërmesse vësin a na bussonà ëd rol , an viscavo ël feu e mentre se scaodavo a fasìo brusate an toch ëd pan che poej as fërciavo con na fisca d’ aj prima ëd mangelo . Na bela mira come dal gnente a ij surtìa un òm e al ciàir dal feu a vëddio che avia pa ël gavass e sopiava nen .
<< Salve a tuti ! chi seve? >> a ciamava
<< soma dla val e stoma cercand ëd bërre che son perdisse>> Rëspondìa un, busiardand
<< e ti chi ëd ses ? Che lej maj viste ?>>
<< Son Giano di Rank , col ca la robaje la fomna al frel , ma vnì an mia balma , entant che mange an bocon a ve spiego come mai son restà giovo e come mai e loma pà ël gavass , veule pà passé la neuit a la seren-a no !>> La companìa : ën - curiosija , a smontava ël camp e comensavo a segue Giano che travers an bòsch ëd roij a rivava a na balma risciarà da la lun-a pien-a ,
<< vni anans ! geneve pà >> disìa Giano , intrava decis e daré a chiel tuti ij àutri :
meno al Bròca che a motiv che avia mangià an baron ëd more longh la marcia as fërmava dré an ròch a posé na braja , e so frel ël pi giovo che era restà a spetelo a quai pas ëd distansa , Pen-a la companìa era intrà an tla balma quatr òm a posavo an rocasson davanti la boca dla balma ; e sùbit an tal silensi dla neuit as sentìo ëd crij d’agiut ëd vërs brut el romor come d’ na bataja , al Broca cit a cercava d’ andé a vëdde ma so frel a lo ciapava për la mantlin-a
<< sta giù ! ca ëd vèjo nen ! doman andoma a vëdde , or e podoma fe gnente , e poej dovoma andé averte nòst pare ëd lòn che le capitaje !!>> e se angranavo an ti na cunëtta dal teren , anvërtojà an t’ la mantlin-a . A la sponté dal sol i prim ragg a colpìo pròpi la balma ; antant al rocasson era stàit gavà e la boca era torna duverta , i Bròca a gaton e strusand për tèra come le serp , a rivavo a la boca , e se anfilavo an drinta ; pen-a euj s’ abituavo a le scur ne spetàcol orìbil as presentava: Ëd sangh daspërtut , toch ëd brass , ëd gambe ëd teste s-ciapà ëd còrp mesi rusià , mentre ël Bròca cit aj tacava ëd gumitè , so frel a lo ciapava për an brass e lo tirava fora dala balma e ëd corsa as campavo an mess a la boscaja , stërmand-se an t na tampa për tèra
<< Bròca cit ! adess cor al vilagi , va averte la gent e nòst pare , vanta torné su , an tanti , e fërmeje prima ca s -peul , dai !! cor ! fin-a a che te s-ciòpa ël cheur , sensa voltete ne fërmete , ti che ses giovo peuli fajla !! >>
<< E ti? Còsa ëd fase si con lor sì ? >>
<< Aj tenreu d’ euj e lassereu ëd marche come cale che ëd lassava candi e cassavo i cravolòt . Or va e fa prest !! >>
Ël Bròca cit , lassava la mantlin-a , la coreja , le pere,la tachëttà dal cialendal , e partìa come na spluva : antant ël sol tacava piché , la testa aj rimbombava , minca tant , sghijava an sima ëd pere slisse , ma s -aussava sùbit, e ritornava a core , an mess a le ronse e ij ròch , giù a rota da col, tra le berlin-e e la bruera che smijava sensa fin ,anche la vista vnisìa a tramolè , tant che , aj je smijava d’ esse an mess la nebia , la gola sëcca , e la bava ca ij calava an ti canton dla boca , ël sangh colava da je scortion dle gambe , ma as fërmava nen , minca tanta je smiava ëd cede ma pensava ai frej ,un massà e l’ àutr lassù , vësin al perìcol , e arpijava fòrsa ; era Giumaj a la fin quand da an mes a le bussonà as vëddija na grangia , e a randa an bergé con soe bërre , virava ël pass vers la mira ; e rivava a sinchsent pass da la grangia che a përdìa i sentiment .
Cand s’ arpijava, cercava ëd parlé ma la gola ai brusava come se i fussa d feu , cercava ëd levesse , ma aj mancava la fòrsa , na veja con an cuciar ëd bòsch aj ficava an boca an liquid mér , antorn sinch o ses përson-e con ël gavass , lo vardavo , cupija d’avèj sbalià mira , era finì an sle tère di Rank .
<< Ëd ses al sicur òr ! sta tranquil toa part lass fala >> a virava ij euj e a vëddija dré al pajon l’ Maj e Batoir lo vardavo
<< tò pare le n’ dàit a ca a ciamé soe gent pen-a rivo partoma për la balma , ëd lass crià për doi dì lòn che le suceduje lassù , savoma gia tut >>
Entant sota la bënna Simeòn a cissava i paisan :
<< Come mai son mòrt mach i nòstri e i Fer a son restà viv ? Un a lè sì e l ‘ àutr a le an sla montagna ! E poej chi an dis che era an Rank e nen an Fer che a là tirà d’ ingann i nòsti ? ; Batoir e Maj e veulo d’ cò i Fer ansema , ma nue staroma atent , e se i Fer an cercran ëd fé i furb , alora...>> e con la man a fasìa ël segn come ëd taje la gola a caidun .
Mentre parlava na vos a crijava
<< rivo i Fer !!! >>
Sùbit an grup ëd Rank , con ansema anche Batoir je ‘andasìo ancontra e as salutavo , pare di Bròca ciamava dal fij e lo compagnavo an tle stabi . Al rest dle gent as fërmava a la bënna e scotava Simeon
<< I Fer !! " sopin supeta " a staran sota !! e saroma noj a controlé la montagna !! Se le an Rank che a là fajt lòn che a dijo : anlura a pendrà an pin , ma se a le an Fer anlora dësbleroma tuta la soa rassa ! >> Bèrto di Fer aj crijava
<< Vardte Ti !! Gnocasù balord !! " Ma as sentìa pëssié an brass , es voltava ëd colp e vëddija ‘l Maj a sò fianch
<< Tas e le na còsa tròp importanta për rusé , n’ àutra vòlta e vié fiche tra voi-àutri , ma òr no , òr venta resté unì >> Poej a vos àuta criava a Simeon :
<< Cand t’ as finì ëd fé ël cicio e ‘d buté fé l’ òm , vardroma se vegne cò ti o se te staghe a fe la ciaciara al gialino >>
Simeon mortificà a calava da la pier ( la lòsa che servìa da apòg cand as mërcandava )..
An tut ero pi ëd sinquanta òm e tranta fomne , Simeon storsija al nas ma as n -ancalava pa ëd parlé ; anche ë fomne di Rank s’ unìo e as fasìa doi grup , un di Fer con le riserve ëd pere al mangé ,le tende, n’ tal gabass a spale e sicome avio amparà a colatè le crave aj butavo an cit bastèt e i fasìo porté la soma anche a lor. L ‘ àutr grup tut ëd Rank e comandà da Simeon , armà ëd ronche da luv ,de siàbole , veje ëd dosent ani , ëd coreje ,la taschëtta dle pere , la cossa d’ eva , mantel ëd pel ëd bërra ; passava pi a n’ aria e batia busson për busson rochera per rochera . Maj e Batoir a stasìo an pòch con an grup an pòch con l’àutr . tenend d’ euj che Bèrto e Simeon a vèisso pa da ancontresse , co l’ Bròca stasìa con al grup dle fomne mentre Bèrto con sinch o ses teste càude come chiel a marciava pi fòrt precedend tut al grup , përchè ‘l Broca cit avia faje capì la stòria dle marche e Bèrto savia capìe përchè d’ co chiel andasìa ansema a lor a cassa ëd cravolòt .lor ero sensa mantel , sensa tachëtta dle pere . avio mach le gambe fassà da pel d’ crava për por dle serp e na pércia ëd ninsolé sèrvaj , con la ponta usà come na lansa e andurìa al feu .Anche se sopiavo ero pi lindo di Rank e già da la matin ero sparì da la vista dël grup.
Vërs mesdì aj vëddjo a torné
<< la Balma a le a tre ore de chaminer da sì e a je anche la fontan-a dal diav an t’una ëd coste >> avio piasse doe fëtte ëd cialendal a pr’un , an tòc ad toma e l’ ero torna sparì. Simeon anrabià për esse stajt batù an tal cerché pen-a finì ëd mangé era ripartì për nen esse da meno . Ansi as piavo anche ëd flambeau për parej se fussa vnuit neuit sensa che a vejso trovà gnente pudio continoè a cerché .
Vers neuit as fërmavo an ten piassal libér e ij òm a piassavo le tende mentre le fomne che për la stra avio cujì d’erbe a anviscavo ël feu e s - butavo a fe an pò de mnesta , cogià për tèra , an diverse mire , stërmà da le feuje , arlongh al camp stasìo a fe la guerna diversi fieuj , cand a sentija al crij dël cincibut l’ Maj capìa che a ij era caicòs ëd neuv : da lì an moment intrava , a la luce di feu an foreste
<< salve gent !! còsa feve da ste part ? >> ciamava ...
<< cercoma i nòsti compagn che son perdusse ier >> a repondija al Maj
<< ma mi sai an te che son andàit ; son pà tant lontan da sì ! se veule ve compagno da lor >>
<< Ma ti chi ëd ses ? >> a continuava a ciaciaré al Maj mentre Bròca e Batoir as avsinavo sensa fe romor .
<< Mi son Giano di Rank col che la robaje la fomna a sò frel >>
<< ma a le na stòria ëd dosent ani fà ! e poej ti ëd l’ as manch ël gavass !>>
<< oh ma noe avoma la fontan-a dal diav chi a bèiv cl’eva lì a diventa pà ne vèij ne malavi ! >>
<< enla mosteries ? che parèj e varima co noi ?>> continuava Maj ; poej con ne scat tuti e tre an sema as campavo an sima Giano : Maj , Bròca , e Batoir e cercavo ëd blochelo , ma Giano as trasformava ëd colp e diventava tre vòlte lòn che l’era e con na fòrsa incredìbil a sbatìa Batoir che era pi ëd des miria come an cicio ëd paja , poej voltandse contra ël Bròca a lo ciapava për al col e lo strensìa për strosselo : le gent ero sburdìe as n’ ancalavo gnanca pi bogesse , con l’àutra man avia blocà Maj , avia ficaje i dij an t’ euj e con al pòles sota al manton aj virava la testa fasendlo n’ gragné për tèra, an col moment lì je spontava Berto : con na masëlla d’ aso tenùa con tute doe le man aj la ficava an sal cupiss
con tuta soa fòrsa , Giano a s’ voltava , molava la strèita , e tombava a tèra .
<< lass pa massalo no ! >> a disìa Batoir mentre s’arpijava , sùbit Maj a piava ën soastr e fàit an grop scorior a lo passava al col , poei passand dré dla schin-a aj gropava al man e la fin i pé lassandje mach a doe branche un da l ‘ àutr.
<< come mai ëd ses sì ?>> a ciamava Bròca
<< pensavo fiuse an sla montagna >>
<< A le da cand le fasse neuit che ai don dré , lej trovalo seguend le marche lassà da tò fij , i me compagn an fërmà le guardie mentre mi e m’ avsinava >>
Entant Giano arpiava i sentiment e l’era tornà come prima ; lor setà so an ròch a mangiavo an toch ëd cialendal mojà an tal bross , i compagn ëd Berto gioavo la mora , mentre al rest a fasìa finta ëd dreume , a mitonava nen sentendse tranquil , co Simeon era pi-nen tornà .
Arpiandse Giano tacava a sopatesse ma pi as sopatava e pi se strangolava ; alora Batoir aj disìa :
<< Adess ne spieghe tut dabin , e cerca d’ nen fé al furb përchè a je Berto ca la na veuja ëd rustite i pé che faso fatiga a tnisìo! >> Ma Giano stasìa ciuto ,cand a vëddja che rusià nen a scapé a sarava ij euj e fasìa finta ëd dreume .
Pen-a spontava al sol Berto , Maj coi quatr o sinch d’ che ero sempre con Berto as preparavo a andé cerché Simeon , dcò la Morion e soa nòra as giontavo , i sòj òm ero nen tornà . Al rest a stasìa ancora al camp , e Batoir era decis ëd fé parlé Giano a cost ëd tajelo a fëtte .
<< adess e son stofiame , ëd mosto na dësmòra , che an contava me Pare grand , la fasìo ij alman cand a vëssijo fe parlé i përsoné >> E ansema aoti doi lo ficava an t’ na cunëtta dal teren poej comensava a coatelo ëd ròch tut mach i pé fòra , cand e vëddija che a comensava respire a fatiga a piantava lì poej a piava na brassà ëd bòsch e a la pontajava ai pé
<< òr ëd don an moment për pensé , poej e don feu ala fassin-a !! >>. Al sol as fassia àut an cel e tuti as preocupavo , Batoir a piava an còrn ëd moton , ( che era forà e tajà a sghijon për soné ) e tacava a sofié, al braj dal còrn empìa la valada , a la fin dòp vàire volte , a sèntija rësponde
<< boneur !! >> .
na bela mira Giano tacava a brajé : andasìo a vëdde e creijo nen aj soj euj : i cavej ero diventà bianch e la facia tuta rupìa , an pressa e lo dësquatavo da le pere
<< porteme a la balma ! feme bèive ala fontan-a dal diav ! Se dësnò e meuiro !! >>
Antant avio comensà a smonté ‘l camp , e da la schin-a dël brich e spontava Berto ; ero tuti stravirà ,
<<avoma vist na còsa che mai avoma vist !! I nòsti compagn tuti massacrà ! e fàit a toch !>>
Batoir a sonava ël còrn ‘n àutra volta e tute la gent dla companìa as fërmava e as riunìa antorn , an pé an sima an ròch , a parlava a tuti .
<< Cò i nòsti compagn , Simeon e ij àutri l’ an lassaje la bora ! Adess andoma a pieje e ij foma fé la fin ca merito , lor sì e son nen òm ma ëd bescie e tant a faran la fin , le fomne e còj che a l’ an tëmma cas preparo a torné a ca , sensa gena , ij àutri ca sapio che , androma fin-a an fond .>>
La Morion , e Ginòta fassand-se largh e mostand le siàbole che avio cujì ai mòrt an sla montagna .
<< E no !! A ca ti vas ti !! Noe e mnima su con ij òm , e trambla pà che se na trovoma quai d’un savoma bén come paghelo >> E ij ete fomne a brajavo për mostesse con chila . Anlora Batoir voltand-se vers al Maj e Berto che ero lì vësin
<< partoma sùbit ; >> . Bròca avia tirà su Giano e tnisan-dlo për la còrda che avia antorn al còl , l’ avia mach lassaje lìber i pé , da an fòra lo tocava con la ponta ëd bòsch ëd na lansa për felo marcé , mach che Giano avansava sempre pi con fatiga soens a strabicava e tombava anlora Batoir aj dësgropava cò le man , che avia fin-a adess tenù gropà dré dla schina , aj lassava ëd cò pié an baston për giutesse a marcé ; a vnisìa vej a vista d’ euj , Berto e i so ero sempre pi avanti , a n bel moment la boscaja a chitava e davanti a lor ij aparìa an coston tut foratà ëd balme ; Giano partìa de slans cercand ëd core , fin-a a quatr gambe e intrava an t’ una ëd coste Batoir avia slongà al pass për steje dré e : an fond la balma a jéra na sorgent che cascava a tèra , fasend an laghèt , l’ eva era bërlusenta ëd verd e bleu , smijava anvisca , lo lassava andé, mentre lor a se stërmavo vësin a la boca , dré ai ròch , Giano as campava andrinta , dòp pòchi àtim e surtìa ; era torna giovo come prima , entant ero rivaje ëd co ij àutri , Giano arpià le fòrse, ancaminava diventé sempre pi gròss , come quandi avio cerca ëd ciapelo , con euj fòr dla testa caminava a sposté i ròch për cerché Batoir e la companìa e antant aj tirava vers la surtìa , pèj vëdend d’ombre stërmà a corìa an là , e prima che avejso ël temp dë scapé a na ciapava un e lo sbatìa contra an ròch fracassandje la testa , Batoir e Berto cercavo ëd avsinesse ma ògni volta devio spostesse për scansè i ròch , riussìa a ciapene n’ àutr e tacava a strensije la gola , an bel moment as fërmava a fasìa an braj da bes-cia ferìa e tomba a tèra come an sach ëd patate , da dré, la Morion , avia piantaje la siàbola an tla schin-a , Giano tornava con soa figura d’ òm en ten lagh ëd sangh , entant che a surtijo da stërma , ël còrp tacava a dësfesse e an tal gir d’ en paira ëd minute a s dësfassija e i restava mach an pòca ëd pòver .
Scapavo tuti fòra , andoa al grup pi gròss era restà , nen savend an che balma fuijsa intrà Batoir , Sùbit , antant che se stërmavo për sicurëssa , aj contavo lòn che era capitaje , e d’ acòrdi a decidìo ëd passe la neuit an mes la boscaja sensa fè romor né anvisché ëd feu .
<< Stoma unì ! Doman vëdroma come sotré la fontan-a dal diav . entant se sente ëd perìcol fé al vers dal cioch ma stoma vësin >> A dasijo ordin Batoir e Bròca .La neuit a smijava n’ eternità , ma aj sucedìa gnente .Sentìo passé ëd gent che andasìo a la balma ma lor ciuto a banfavo gnanca për tëmma . La matin pen-a spontava ël sol tacavo a vardesse da antorn , Berto montava an sla sima dël coston :
<< lassù a je na ròchera , se riussoma a fela sghiè giù a sotrerà la balma ëd sicur >> a disìa , e për parèj montavo tuti su , e tacavo a scavé chi con ëd ròch aùss ,chi con le man , fasìo an fossal che portava al bòrd dla scarpà . Ero giumaj a la fin quandi je spontava al fieul ëd Bròca , so pare a lo ambrassava e lo basava content ëd vëdilo
<< crèja mai pì ëd vëd -te ancor , viv andoa ëd ses stàit ?? >> Aj ciamava con le lacrime a euj ; ma chièl quasi riconosejsa nen so pare a vardava còsa fasìo e capèndlo as butava a crié
<< peule nen felo !!! >> e cercava ëd fërme al prim che a trovava davanti a chiel a scavé, so pare cercava ëd fërmelo ma chiel al ficava n’ arbiton e lo campava për tèra .
<< Lass beivù cò tì ! Le vèr ? >> ai crijava Berto ,da la sima dal canal pen-a scavà e che era mach sarà da ëd paloch piantà an tèra , Broca corend an sla ròchèra cercava ëd ciapelo ma chiel a se scartava a l’ ùltim moment , Broca për nen casché sota as ciapava an ten paloch che rancava , i ròch pi nen tenù tacavo a sghè giù an ten svalanghè sempre pi ruvin-òss , fin-a quand lassù le restaje mach pi na nìvola ëd poer . Tornavo sota : la boca dla balma era sotrà completament. A se stërmavo torna an tal bòsch. Pare Fer avia pen-a vist meuire ël fieul e stasìa an ten canton mortificà , quandi a s’ avsinava la Morion ; e setandse vësin con soa siàbola ancora spòrca ëd sangh aj butava na man torna al còl
<< A le come na guèra la nòsta , mi lej maj massà na përson-a e le tocame fe co lònt , me fij a l ‘ an ciapulalo a tòch e lej manch podù sotrelo , era Simeon e Ginòta a le soa fomna , speta d’ cò na masnà epura la nen tirasse n’ dré për amor ëd ij àutri che son stàit a ca >>
La neuit as fassija sempre pi ancreusa e ëd gent che a cercavo d’ intré an tla balma as na ambaronava sempre ëd pi criand dësperà a scavava an mes le pere ma sempre pi pian , sempre pi pian as bogiavo , lor stërmà , ej vardavo a meuire pian pian , vërs la matin ël silensi era tornà e i pòchi còrp restà as desfasijo a la luce dël sol . Era finìa .
E tornavo vers la valada vers le ca ma ormai a ij era pi-nen doe tribù ma n’ ùnich pais ,
An mes la piassa sota la bënna che l’ avia vist la prima vòlta i Rank e i Fer a parlesse dòp dosent ani ëd division ero riunì le gent dle doe famije : Batoir e Broca a parlavo :
<< Gent di Rank . gent di Fer , d’ora an poej , le nòste famije torneran esse seuri , le nòste fije marieran ëd Fer , e cole di Fer marieran ëd Rank , nòste masnà saran pi-nen ne con ël gavass ne sòpe , e sta stòria a restrà mach pi na conta për le neuit de vià >>.
E pér parej a le stàit .
Quaranta ani fa ëd merican , che a cercavo ël ranio a sentìo la stòria e as fassio compagné an sla montagna andoa second le conte era sotrà " la fontan-a dal diav " , con sòj atrass infernaj trovavo che ant t’ la pansa ëd dla montagna a ij era na fòrta " radioattività " , l’ eva scorendje an sima a vnisìa carià , e capìo che era lòn che avia provocà " una mutazione genetica " .