Dòp che jero montà n’sal
bal n’ sema, mi e Barbrin-a jero n’cora
vist’se vajre vòlte , mnisia dal Rocass a portè le bërre n’
pastura ‘n ti bòsch e fasia n’ manera che a mnisejso a borese n’ tal bial c’à
pasava a la fin d’le grisse d’ barba Second , mi fasia n’ manera d’ troveme lì
al momènt giust , Barba lo savìa e n’ mandava sempre a cèrchè n’ tè la
galin-a fasia l’oev là n’tal bòsch. Ma
ora l’era tèmp d’ tornè a cà , le feste ero finie e Parin a malincoer duvja turnè , e mi pes che chièl, cola sèira che s’ preparavo, barba Second veddend i mei oeij n’pò lucid
an disja : “ t’laj voeia de n’ dè fin-a al Rocass a die a Oreste ( l’ pare
d’ Barbrin-a )che doman an sèrv l’ lait per fè l’ tome? Mi e jera sorprèis ma m’ lo fasja nen dì doe
vòlte e partija come n’a scaja , d’
corsa n’ mès le caosagne su a
montè per l’ brich. La strà era longa e bin prest caminava mach pì, e n’
vardava n’ torna.
L’ Rocass ë l’avia propi
l’ nòm giust a l’era tut pièn d’ père , le vis ero stentà e brute, una o doe
rape per pianta, barba Second disia :” dop l’hom la cosa pì bon-a che De l’à creà a l’è l’ vin dal Rocass, poc ma
bon”. Dòp mes’ora e iera rivà
visin l’ ciabòt , mai vist n’ ciabòt pì brut , tut malfaijt , scrostà e
chërpà, pen-a l’ can l’à tacase a
baolè Barbrin-a come se me speteisa,
surtja da lë stabì, e corendme n’ contra am pijava pèr man e tirandme an disija
:-“ vèn bèichè , l’e naje dòi bèrolin ,-“ e n’ tirava n’ tlë stabì , li a randa a n’a bërra a iera
dòi bèrolin nasù da pòch , soma butase
a caresseje quandi drè d mì na’ vos che
me smiava n’ tron , n’tle stabi voeid - :” e varda sì me gënner ! “ n’
voltava d’ colp- n’ hom nèn tant grand ma dobi con nà testà d’ cavèj russ a
iera darè d’noi , mi tartajand ëi disia : “ barba .. ël lait per doman...” .
“Vèn che d’on n’a cosa da porteije a to parin!” Am
respondia con ‘na ponta d’ misterios, ‘ntant mi e Barbrin-a e iero surtì
, chila am fasija vëdde l’ fior dal giardin ,
poi sèmpre tirandme pèr la man , am portava n’ cusin-a a mosteme n’ buracio de strass con la lan-a per cavèj, -“ lèi fàlà mi a scòla! E l’han dime che e
son brava “- ! Soa mare alora n’tervenia e i disija -“ ma laslo stè , se d’ fasi parei vèn pa pì a trovete! “E
rija. Alora mi lèj die che l’indoman
matin a bonura sarijo tornà a cà ,
Barbrin-a pianteau lì d’ rije e tuta
sua alegria sparì d’ colp e con la vos
già sarà dala vëja d’ piorè ,- “ t’ vaj già via?” E i soi oej n’tant se ‘mpinio d’ lacrime
mentre coria darè d’ cà. Oreste n’tant
era tornà con doe bote d’ vin e
porsendemie :- tè! porteje a Giacolin : son dal Rocass , son d’ col bon ” e disènd lont a schiciava l’ oej . Poi
vardanse n’ torna: –“ e
Barbrin-a n’dua lè n’ dajta ? Barbrin-a !!!! ven salutè, che lor a parto !! Crijava,
Barbrin-a surtia da drè la
boschera e suant’se le lacrime con la mania dal faudalin mentre tirava sù con
l’ nàs an disija-“ Ciao ët torni? n’
cora?”. E Oreste :- ma sì che
torna n’cora vèra? Ades daije n basin! su ! -e chila an dasia n’ basin n’
s’là mangiòira e mi strensendje la manin-a gelà ,lo ricambiava ma l’avja co mi
n’ babi n ‘ gola c’ha n’dasja pà ne sù ne giù , riusia pen-a dì : Arvajse a
tuti ! e scapé via d’ corsa për nèn feme vedde a piorè, ma pen-a darè a le
piante d’ vis e jera setame per tèra pèr nen cha n’ vëddeiso e poei era sciopà a piorè , e pì i pensava e pì e
sangiutava , son stajt lì fin-a quandi l’era nen pasame, pëj pian pian son
ritornà , a cà d’ barba. Quandi son rivà a l’era già quasi scur ma nè barba nè
parin , veddendme n’ facia , l’han fame
ëd domande , l’ avio capì sensa
che mi parlejsa. Poej
Pare- Grand batèndme n’à man n’
slà spala për feme coragi “ alora
nautr’ ani t’en compagni torna?.”
Mi scapava torna drè d’
cà a magonè , “ ‘n ani? pasa mai pì
!, chi sà pèrchè pèr i grand n’
ani a lè pà nèn.
A n’à mira e sèntia ‘na
man pogese n’ sima mia spala e barba
Second as setava visin a mì , poei
dandme n’ sopaton , “:- Dai ! Sù ! vëdras come pasa n’ presa l’ tèmp !
Anche tròp ! E pì d’ ve-nes vej e pì
pasa n’ presa !” ai giontava con n’à ponta d’ regret.
- A’ dès va a
mangè su dai ! e n’ tirava për l’ bras , mentre s’aosava , e
poej an fasia n’à promëssa dita n’ tn’
orja : -“ Se a San Lorèns, Oreste la
lasa mnì tlà pòrto giù a truvete.!”.