A vènta
dì che barba Bascian a l' era n' barbis a 'ntajè l' bòsch
l' era talmènt apassionà chè cèrcava
sempre d' tòch d' bòsch indicà për fè
queicòs. Poej le sèire d' invèrn ant ël canton
ëd lë stabi ,as- setava n ' slë scagn e con sò trincèt
caminava a 'ntajè, sempre pì fin, fin-a a quandi piava forma
quej statuin-a. Sò piasì l'era 'ntajè i përsonagi
dël presepio , n'beu con l' su-u , stachà al carton , n'à
bërra , n' bèrgè , poei con n'à stisa d' inciòstr
aij fasia j'oei e ij cavèj. Barba Gian ij'avia fin-a portaje d'
color n' povèr , che mèsciava con l' bianch d' l'oev , e
con n'à piuma d' galin-a , barba piturava le statoin-e, c'à
diventavo propi bele. La sman-a d' Evènt barba ciamava tute ël
maraje e ij mandava a cèrchè, chi la mofa , chi le pere cite
come l' gran-e d' ris, e chi la scòrsa d' morè për fè
la bënna , apress butava n'ha plancia n' tël reul e lì
n'sema ai cit a preparava l' presepio . Guaj vèisa fajit l'erbo
d' Natal ,Mare –Granda l'avria ficaije ! , l' prevost l' avia dit che l'erbo
d' Natal ël era n'à “cosa Pagana” e darè a jera il diav.
Barba l'era geloss d' soj personagi e n'je lasava pà tochè,
però n' lasava preparè tut l' rest : l' prà fint con
la mofa , la strà con le pereutte, l' bial con la carta berlusènta
dlà cicolata e la bënna , poei a tirava fòra da n'à
casiëtta, da n' mes la paja ij pèrsonagi, e i piasava n'tël
paisage. Noi lo vardavo n' bajà mentre pijava forma l' disègn
ej fasio d' domande : “ përchè t 'lu buti lì?” òpura
“ còsa le lònt?” . Chiel n'lo spiegava quasi argalan-dse
. “ le man drè dla schin-a ”- ripetia se vëddia che slongavo
ël man . Quand l'era finì s'lo bèicava da lontan e da
davzin cambiand don tre volte posission e cambiava soens l' vèrs
dlè statoin-e pëì soddisfait disija a tuti cui c'à
'n 'dasjo a vardelo “ Bèicha vaire a lè bel ! Nè
che son brav? Lor l'an giutame ! ( e indicava i cit ), L' bambin ël
buto dòp , or le n' cor nèn nassù.” Poei voltand-se
vèrs Madlinot che savìa motobin religiosa : - “ Mare ! Pènses
che Gesù sarìa contentènt d' mì ? ”. Mare-Granda
ai disia: -“t'sèi stait propi brav ! Nost- Sgnor a l'è content
, sta pàiss. L'prim l'à falo San Fransèsch ma d' scur
l' tò a l'è l' pi bel dë l' pais”. E barba a setava
suddisfait n' sël balòt d' paja a bèichè sò
caplavor. Durant la sman-a l'avrija vù l' sò da fè
a difèndi l' presepio da le pipine che sario saotà minca
tànt n' s'là plancia a bëcchè le tatuin-e. Ma
chiel pènsava che fuisa n'à preuva d' fede fè la goardia
che gnun a sgairejsa sò travaj. La neuit d'Evènt a l'era
n'à neuit special a sës stasja n'të stabi tuti n' sema
Pare- Grand , Mare Granda, barba Bascian , barba Gian, magna Ghitin mia
mare , mì , Ceser , Pinòt, e Bèrto , l' visin d' ca
: Gioanin Pontu , con soa fomna : La Sëcca , e i fieuj , Tonin ( l'era
già pi grand d' mì), Giana , e Licia . le fije a l'erò
d' rogne! Pen-a rivà vusio già tornè a ca a deurme
përché spetavo i regai d' Giusù Bambin . Mi l'era n'
pess che savìa che rivava nèn l' bambin ma për nèn
fè n' tòrt a mei cousin fasija finta d' crèije cò
mì, e alora e spetavo la matin quan' che 'n tàl canton dël'
feù e trovavo i regaj. Le fije d' Gioanin èmpijo le scatole
ma l'era la vijà d' Natal e Mare –Granda l'era racomandase ëd
soporteie : Nost-Sgnor a soportava noij e i nòsti pëcà
; për 'nà volta anche noij peudìo fè istess.
I grand a giuavo a scopa Parin 'ntërtenja le maraje con le n' advinaje
e le conte d' Evènt mentre spetavo la mesa-neuit . A ondes ore barba
Gian tirava fòra la “giardinëtta “ e poei a riusia a fè
intrè tute le fomne n' drinta , (boneur che “la Sëcca” e magna
Ghitin l'ero pa tant grase se des nò…) pëi e partio tuti për
la Mëssa d' mesa-neuit Pare –Grand n'dasia n' cròta e piava
'na bota e trè bicér e pen-a l'era ora, ausandie :-“ al Piasì
! Cost vèn dal Rucass.” Apress mentre Gioanin tornava a cà
con Tonin e cole rogne dëspiasente dlè fije, noi n' dasio a
droeme ;. Parin e barba dasio n' cor n'à virà al buse e vardavo
se l'era tut apòst n' të stabi ,. apress mnisio d'cò
lor. Ma spetavo le fomne pèrchè l'avio n'cor cueicòss
da fè……..