Për coi ch’à parlo da festa Ël crinèt

Ël crinèt

A l'era pà 'n cor spontaje la stèila boéra che già Pare-grand 'l avia stacà la mula a l' biròcc , e quandi son aussame mi, mès ansugnichì , chiel a l'era già n' camin che as fassija la supa d' làit , Madlinot , sempre dësvija , a preparava la borsa con la cossa dal vin , n' tòch d' pan e na toma . Mare Granda am vërtojava an tla mantlin-a barba Bascian ëm fasìa cogé ën sima an baron d' paja ën tal biròcc. Pare grand pendìa l' lum a petròlio daré al biròcc e poej a montava ën sla cassiëtta, Bisin l' can da giari , lindo pèj d na spluva a saotava ën sla bërlanda . Madlinot a dërvia l' usas d' bòsch , Parin sbatend le guide ën sla schin-a dla mula criava :- hjuu ! I lamon d' fer dle roe a comensavo a scrusse ën sla sternia e la neuit a se empinìa dël romor di sòcoj e dal rotolé dle roe n' sal pavé a schin-a d' aso dla strà che lavrìa portane al mërcà d' Carmagnola .

Ën paira 'd vòlte l' ani parin an disìa al mërcà a caté , na vira d' fen , e se la trovava , na puparin -a da n' levé . Mi meujrìa dala veuja da n' dé mach che la sëgn…..
Quandi era desviame ero giumaj rivà e l' sol era già aut . Parin a dëstacava la mula dale bare e la sta stacava daré , che a pudeìsa mangé na brancà d' fen , mi e n' dasìa a pié 'n barachin d' eva al torèt për borela , apress e n' dasìo n sal mërcà , andoa tra ij crij di tocor e 'l braje dël bescie sburdije , a l'era pròpi na féra , na cernaja . Pare grand , e mi, tacà so brass , e comensavo a vardé tuti i trion di puparin e daspërtut parin a ciamava l' pressi, se la mare a l'era bon -a da làit, e via për parèj , soens a scontrava quai amis o coscrit , anlora tacavo a parlé dla famija o d' ani passà , a tuti aj disìa : fon 'n vir e torno.
Pi 'n là a ij era le carà dal fen , e chiel , dòp avèj nasà na brancà, pià 'n mes a disìa : a la pià n' pò d' lussa né? Opura: t' laij viralo tròp fòrt , l' à tuta la foiòla sfrisà Col dì lì mentre viravo , vëdìa n' trion n' doa a ij era don tre che discutìo , n drinta 'na treuva cogià an mes a na dosen-a d' crinèt gròss 'me n gat , e ai na ij era un che cercava d' tachesse da quai part ma ij àutri pi fòrt , lo mandavo via, anche la mare lo posava via e alora son avsiname ficandme n' mes a coj che a ciaciaravo e curios ai ciamava al padron
:- përché fa për parej ? Padron ! -
A le restà sensa pupa ! giovnòt ! a cerca d' tachesse a na pupa mach che ij àutri pi fòrt a lo toco via !
:- e se riess pà a trové la pupa ?
: - a meuir d' fam ! Mach che adess mi lo gavo e lo campo via , parej ambëtta nen ij àutri,
: - o no!!! L'avia dije , fòrse con l' aria dësperà , përchè l' padron sporsendse n' tal trion a lo ciapava e mentre a sgambitava dësperà amlo sporsìa e disìa : té etlo regalo falo ven-e vint miria e s - butava a sghignassé e n sema a chiel dcò còi dòi o tre che a l' ero pontajà a le percie dël trion .
Sarà stàit si e no mes chilo ma brajava come 'n ors , manch che stèissa plandlo , e sgambitava da sassin sgrafignand - me i brass , d' corsa e ij era n' dàit a feijlo vëdde a parin : chiel pen - a vist me aquist : - ma noo! D còsa ëd ses cariate ! poej vëdendme con col farinel dësperà che me sgrafignava tut amlo gavava da m' brass : - ven che n' doma vers l' biròcc . Pen-a lassalo andé chiel a corìa a stërmesse sota la mantlin-a , n' mess la paja . Mentre Bisin a sbaulassava come an dësperà cercand d' saoté 'n sima Pare grand , dur 'me n grop d' sëppa d' gasìa e brusch come n bicer d' posca , ma con n cheur cros come na ca , tirava fora dal sacocin dël corpèt na pessa da sinch - sent lire e butandëmla n man : - ten va dal farmacista dlà d' la stra , e pija ën ciucion ël pi cit ca je , veusto pa felo meuire d' fam no!.
Quandi e era tornà la mula era già stàita stacà e a ij era doi òm che an sema parin cariavo na puparin -a giaja , parin tirava fora da n sacòcia so borsachin e comensava a conté i mila lire mach a l' ùltim a stasìa n moment ferm : - alora te n gaves pròpi gnente ! ciamava,

Daj - daj , daje la bon-a man al matòt avia rispondù l' bërgamin . Parin je strensìa la man , s' disìo n bon arvèjsse la pròssima vòlta , e poej mentre lor tornavo al mërcà noi montavo n' cassiëtta e ripartìo n vers ca.
Quandi rivavo a ca Madlinòt era n' mess a èira a spetene ma vusìa pa dene d' avis e alora a fasìa finta d' ciadlé l' galin-e .
Ala bonora ! Boneur che a l'é pa capitave d' mal ! Comensava avèj l' magon .
:- Ma sta pasia Madlinòt, pitòst ven vëdde 'd còs diav a le cariasse tò anvod! E avia faje vëdde l' crinèt tut sburdì stërmà sota la mantlin-a . Mare granda a vusìa bin al bes-ce e pen-a vista cul bescin sburdì :- da vàire mangia pì sònt ? e lo ciapava n' brass , e për portelo n' le stabi . Té ! aj disìa parin porsendìe l' ciucion . Chila avia pià crinèt e ciucion e era n' dajta vers ca mentre barba Bascian dòp ficà n càuss a Bisin për felo tase a giutava a tiré giù la bocin -a , dësgropela e portela n' tle stabi , n brass përché a fòrsa de ste gropà riussìa pi nen a ste n' pé . Lì , prima còsa a la butavo sota na vaca për che pupejsa n' manera d' arpiesse pì n' pressa possìbil.
La mula pen -a largà e dësbardà 'n dassìa a sò pòst sensa dije gnente.

Madlinòt antant avia butà l' crinèt n' na sësta d' paja , avia preparà na bota con mes d' làit e mes d'eva e poej anfilà 'l ciucion gropalo con n' cordin , sùbit a l'era difident , ma poej pen -a là sbrincià - ie n' pòc 'd làit 'n sal muso era tacasse come n' disperà a pupé. Da cola neuit lì , për pi di 'n mèis la tenù la sësta ne stansia da let , e tre o quat volte për neuit as aussava a deje la ciucia , motobin 'n pressa era chërsù , e pen-a lë stàit possìbil era stàit sanà dal veterinari . A la fin d' l' an era pì d' des miria ma a corìa apress a Madlinòt come n' cagnèt , l' Ceser aj montava a paticòle e chiel as butava a crié e lo sbatìa për tèra , 'd volte mi piava la brossa e n barachin d'eva e ij fasìa l' bagn , chiel as cogiava për tèra e durvìa le gambe për fesse brossé,
Purtròp naot ani era passà , N' tant era vnuit vint miria .
: Pare grand am dasja na notissia che avrìa mai vorsù sente anche se era inevitàbil : a gené lo masseroma për fé i salam . mi e ij era butame a pioré , alora Madlinòt piandme për man am portava an soa stansia e lì ëm fasìa lese 'n pass da la Bibia : << tute le bescie ca viro 'n sùr la tera ve serven pur mangè >>. -: vëddes a le stàit Dè che a là stabilì che tute le bescie a sèrvèjso për esse mangià ; venta rispeté la vita përchè a le n' so don , ma quandi as massa na bescia për mangela a s fà la soa volontà .

L' nini